Conferències
Hans Pfitzner: que parli la música
A càrrec de Joan Grimalt
21 d'agost, a les 19:30 h
Hans Pfitzner (1869-1949) és un compositor alemany post-romàntic que destaca per les seves cançons, òperes, i textos polèmics. En reacció furibunda contra la nova música del seu temps, que ell qualifica de bolxevisme musical, Pfitzner veu en els jueus una amenaça per al llegat del romanticisme germànic. Més que de la seva vida, però, es parlarà de la seva música, i dels textos que va escollir. La seva obra condensa tradicions d'aquella Europa que Stefan Zweig recorda a El món d'ahir. Els trencaments del s. XX fan necessari, avui, un esforç de reconstrucció dels gèneres i referències que donen sentit (sentits) a aquesta música fascinant.
Jean Sibelius i la cançó
A càrrec d'Antoni Colomer
23 d'agost, a les 19:30
Tot i ser considerat el gran representant de la música finesa, paradoxalment, la immensa majoria de les cançons escrites per Jean Sibelius son en suec. La seva dedicació al gènere és considerable - més d'un centenar de cançons que oscil.len entre la influència de Schubert i el romanç nòrdic -, tot i haver quedat injustament arraconada per la magnificència de la seva obra simfònica. La seva producció liederística es concentra, principalment, en la primera etapa de la seva carrera però, com qui vol tancar un cercle i ja retirat de més de vint anys - el que es coneix com a "Silenci de Järvenpää" -, en els darrers mesos de la seva vida retorna a la cançó arranjant algunes obres de joventut, fent palesa, així, la transcendència de la cançó en la seva idiosincràsia musical.
Wilhelm Müller, un poeta rescatat per la música
A càrrec de Miquel Desclot
27 d'agost, a les 19:30
Wilhem Müller (1794-1827), contemporani estricte de Franz Schubert. Un poeta alemany de Dessau tan llargament oblidat per la història de la literatura com feliçment salvat i celebrat per la història de la música. Gràcies a Schubert, en particular, Müller ens apareix avui com una quinta essència de la poesia romàntica alemanya, a desgrat de la seva trajectòria fugaç.
Compondre davant la mort: les darreres sonates de Schubert
A càrrec de Miguel Ángel Marín
1 de setembre, a les 19:30 h
En l'imaginari de molts aficionats, Franz Schubert (1797–1828) se'ns presenta assegut davant del piano. La iconografa gestada durant tot el segle XIX, conformada per una munió de retrats i escenes de grup, reals o novel·lesques, projecta tenaçment la mateixa imatge: un compositor abraçat al piano com a mitjà d'expressió més íntima. El seu catàleg ofcial confereix a l'instrument un protagonisme central, refex de la importància que va ocupar en la seva poètica creativa. Aquesta conferència esbossarà els principals trets del seu repertori sonatístic, posant èmfasi particularment en les seves últimes sonates.
Una micro-òpera sacra, amb i sense paraules
A càrrec de Carlos Calderón Urreiztieta
2 de setembre, a les 19:30 h
Així ho explicà Haydn: "Fa uns quinze anys el canonge de Cadis em demanà de compondre música instrumental per a les set últimes paraules de Crist a la Creu. La Catedral de Cadis estava en la foscor i un gran llum penjava del sostre. Després d'un breu servei, el bisbe pujà al púlpit, pronuncià la primera de les set paraules, baixà i s'agenollà davant l'altar. La pausa es completà amb música. El bisbe pronuncià la segona paraula, després la tercera i així la música seguia després de cada discurs fins que conclogué." I com? Amb un terratrèmol. En altres paraules, som davant una micro-opera el llibret de la qual és el final d'aquella història tan sovint contada. Ara bé: pot un quartet de corda prestar-se al misticisme, el recolliment i, fins i tot, l'amor i el temor de Déu? Sens dubte! És Haydn qui compon.