Barroc i Romanticisme: dos corrents artístics separats per gairebé dos segles. En aquesta conferència coneixerem les principals característiques estilístiques i estètiques de cada un dels dos moviments, així com també les contribucions que van fer els compositors del moment en els diferents gèneres vocals i instrumentals. Alhora, descobrirem alguns aspectes que ens ajudaran a comprendre les obres que sonaran durant el concert, com per exemple, el mestissatge estilístic de Georg Friedrich Händel, l’interès de Johannes Brahms pel Barroc i les variacions musicals, o la tragèdia que va viure Robert Schumann durant els darrers anys de la seva vida.

E. W. Korngold constitueix un dels casos més extraordinaris de precocitat musical. Pel seu talent extraordinari - que va enlluernar a Mahler o Strauss -, l'infant semblava destinat a ser el nou Mozart. La Segona Guerra Mundial, però, va determinar el seu futur, i va esdevenir probablement el músic més influent del cinema a Hollywood. Tot i això, el seu llegat tant operístic com liederístic és d'una qualitat extraordinària i cada cop més reivindicat pels intèrprets. Ens endinsarem, doncs, en les cançons d'aquest nen prodigi i genial compositor.

Si en algun cas té sentit afirmar que un lied és una òpera en miniatura és quan parlem, en concret, de balades: acció, narració, personatges, escenes, diàlegs, recitatius... pràcticament tots els ingredients d'una òpera condensats en cinc minuts, una veu i un piano. Tots tenim presents grans balades de Schubert o de Schumann, però hi ha un compositor que s'hi va especialitzar i va excel·lir en el gènere: Carl Loewe. Dotat d'una gran capacitat melòdica i un agut sentit teatral, les seves obres van ser admirades per Schumann, Wagner o Wolf. Loewe va ser, a més, un intèrpret reconegut de les seves balades; les seves gires per Europa, on ell mateix cantava i tocava al piano les seves obres van popularitzar el gènere i van fer de Loewe un cas peculiar de la música del segle XIX a Europa. Ens acostarem a aquest compositor poc escoltat i al seu món habitat per personatges de llegendes, mítics i sobrenaturals.

Quan ens submergim en l’univers sonor de Bach, la primera sensació compartida és la d’haver entrat en un reialme sonor sense fronteres, farcit d’idees, de creativitat musical en estat pur i que no es circumscriu només a les obres de gran format. També en les expressions més aparentment sòbries del seu catàleg com les Suites per a violoncel sol o les Sonates i Partites per a violí sol, que esdevenen alhora una veritable síntesi del context musical del gran mestre. Un diàleg entre la tradició contrapuntística inherent als organistes de l’Alemanya luterana del s. XVII, i les noves capacitats creatives que havia comportat l’arribada del violí i la seva adaptació al nou llenguatge virtuosístic del barroc, del que en va esdevenir el rei. En el text necrològic publicat el 1754, Carl Philipp Emmanuel Bach afirma del seu pare que “Des de la seva joventut, i fins arribar a la maduresa, tocava el violí de manera afinada i expressiva. Comprenia les possibilitats dels instruments d’arc de forma completa". Només cal escoltar les Sonates i Partites per a violí sol per entendre que Carl Philipp tenia tota la raó.