Artistes
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un cor professional creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment, Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista. Ha estat dirigit per grans mestres com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti i Simon Carrington, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des del 2010 és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
Helena Satué eta Bernat Prat, biolinak | Lara Fernández, biolina | Oriol Prat, biolontxeloa
Cosmos Quartet 2014an jaio zen Bartzelonan, eta gaur egungo ganberako harizko laukote erakargarrienetako bat bilakatu da. 2018an lehen sariak lortu zituen Heidelberg-eko Irene Steels-Wilsing Foundation Competition eta BBVA Montserrat Alavedra-ko Ganbera Musika lehiaketetan, besteak beste. Heidelberg-eko Streichquartettfest, Bartzelonako Auditori, Schubertíada, Donostiako Musika Hamabostaldia, Palau de la Música Catalana, Londresko Wigmore Hall, Belgikako Gent Festival van Vlaanderen, Pau Casals Jaialdia, Montgríko Torroella Jaialdia eta Eskoziako East Neuk Festival jaialdietan parte hartzera gonbidatu dute taldea. 2021-22 denboralditik 2023-24 denboraldira Palau de la Música Catalanako egoiliarra da laukotea, Robert Schumann, Johannes Brahms eta Anton Weberni eskainitako zortzi kontzertuko zikloarekin. Laukoteak David Bagué Bartzelonako lutier ospetsuak propio egindako instrumentuekin jotzen du.
"Soinuaren kalitateagatik" eta "sinesgarritasun musikalagatik eta interpretatiboagatik" nabarmenduta, Cristina Cordero (Madril, 1998) interpretatzaile moldakor gisa sendotzen ari da, bakarlari eta ganbera-musikari gisa eskatuta. Verbier Festival, Schloss Elmau Festival edo Festival Emergents bezalako jaialdietan parte hartu du, eta aldizka gonbidatzen dute Europa osoan zehar ganbara-talde eta tresnekin kolaboratzera. Bakarlari gisa aritu da OBC edo Gaztela-Mantxako Orkestra Filarmonikoa bezalako orkestrekin eta Teatro Real, Palau de la Música Catalana edo Bartzelonako L 'Auditori bezalako aretoetan. 2022tik, Biola Katedraduna da Cristina Aragoiko Goi Mailako Musika Kontserbatorioan.
Daniel Claret Mora, violoncel·lista i professor, desenvolupa una trajectòria artística que combina interpretació, pedagogia i creació de projectes. Nascut a Barcelona en una família de músics, ha estat deixeble de mestres com Julius Berger, Jordi Mora, György Kurtág i Lluís Claret. És fundador de The Rest Project, amb el qual va estrenar The Rest is Silence (2023) i prepara New Beginnings (2025), encàrrec de L’Auditori de Barcelona. Professor al Conservatori Superior del Liceu, compagina la docència amb projectes com La Fe, la integral de Beethoven i El demà d’ahir, estrenat al Festival Jordi Savall. Ha actuat com a solista al Palau de la Música Catalana i amb diverses orquestres europees. Col·labora també amb el grup creatiu Mal Pelo en produccions com Inventions i Highlands.
És un dels pianistes acompanyants i de cambra més sol·licitats de la seva generació, que ofereix concerts per tota Europa i Àsia des de la seva graduació a la Hochschule für Musik “Franz Liszt” de Weimar. Entre els seus cantants habituals hi ha Andrè Schuen, Christoph Prégardien, Roman Trekel, Katharina Konradi i Konstantin Krimmel. En el terreny de la música de cambra ha fet concerts amb solistes com Tabea Zimmermann, Antje Weithaas, Wolfgang Emanuel Schmidt o Konstanze von Gutzeit. El seu CD “Poêmes” amb la mezzosoprano Stella Doufexis, amb cançons de Claude Debussy, va rebre el Premi de la Crítica Discogràfia Alemanya 2013 i des de llavors els seus enregistraments han rebut diversos premis, entre ells un ECHO Klassik 2016 o dos Opus Klassik, el 2019 i el 2022, amb Andrè Schuen. Des del 2011 dirigeix el cicle de concerts Der Lyrische Salon a Weimar.
